Fototertúlia Origen, autories i context de l’àlbum polític, caricaturesc i pornogràfic de Los Borbones en pelota a partir d’una sèrie de cartes de visite, a càrrec d’Albert Domènech

Fototertúlia Origen, autories i context de l’àlbum polític, caricaturesc i pornogràfic de Los Borbones en pelota a partir d’una sèrie de cartes de visite, a càrrec d’Albert Domènech

2 de març de 2020, Cercle Artístic de Sant Lluc

Fotos: Jordi Algué

     

 

Audio: Montserrat Baldomà

 

Actualment ningú discuteix la importància de la fotografia com a font d’informació des de les més diverses perspectives –cultural, patrimonial, històrica…- però poques vegades podem presentar-la com a proves definitives que obliguin a replantejar-se l’autoria d’una obra de la importància de l’àlbum Los Borbones en pelota, atribuït als germans Valeriano i Gustavo Adolfo Bécquer, conservat a la BNE.

A partir d’una sèrie de CDV datables a principis del Sexenni Democràtic (1868-1870) aparegudes al mercat i trobades en arxius que reprodueixen caricatures directament vinculades a l’àlbum hem de replantejar-nos la seva autoria. Això comporta també plantejar-nos canvis geogràfics i entendre el modus operandi del seu origen, el que ens ajuda a resoldre els grans dubtes que aquesta sorprenent obra plantejava a historiadors i bécquerians.

Gràcies a la comparació de les CDV amb les il·lustracions de Los Borbones en Pelota podem concloure que les aquarel·les conservades a la BNE són una còpia posterior d’un àlbum original no conservat físicament però del que només ens ha arribat parcialment les fotografies esmentades que resulten claus per a resoldre una sèrie de dubtes que al llarg de molts estudis es plantejaven.

A través de les reproduccions fotogràfiques del conjunt original podem reconèixer la mà de diversos artistes barcelonins com són Eusebi Planas i Tomàs Padró i d’altres menys hàbils que van recórrer als fotomuntatge per a realitzar les seves caricatures de contingut polític. Aquesta diversitat d’autors ens porta a relacionar l’elaboració de l’àlbum amb la tradició d’una sèrie de tertúlies barcelonines del s. XIX que en confeccionaren un com són la Societat Pírica (1842-1858), El Trapecio (1860) o la de la Rebotiga d’en Pitarra (1866-1872). Aquestes tertúlies estaven directament vinculades al món de la intel·lectualitat tant d’artistes, literats, científics i petits burgesos revolucionaris.

La Barcelona revolucionària del Sexenni seria el context idoni on es produí aquest àlbum realitzat -a porta tancada pel seu contingut pornogràfic en algunes il·lustracions- en tallers d’artistes o en alguna de les nombroses i reconegudes tertúlies com les de Pitarra, Inocenci López, Café Suizo… Aquests ambients clarament republicans i oposats a la monarquia moderada ens permetria a comprendre la bel·ligerància antimonàrquica que tant caracteritza aquest àlbum.

Les CDV conservades obliguen també a plantejar-se la possibilitat que l’àlbum original pogués tenir més il·lustracions que les reproduïdes en aquarel·la de la BNE i que fos un àlbum més complex del que hom podria pensar des d’un principi.

 

Actualmente, nadie discute la importancia de la fotografía como fuente de información desde las más diversas perspectivas –cultura, patrimonio, historia, geografía, urbanismo… –, pero pocas veces podemos presentarla como prueba definitiva que obligue a replantearse la autoría de una obra de la importancia del álbum Los Borbones en pelota, atribuido inicialmente a los hermanos Valeriano y Gustavo Adolfo Bécquer, conservado en la Biblioteca Nacional de España.

A partir de una serie de cartes de visite (CDV) que pueden fecharse a principios del Sexenio Democrático (1868-1870), aparecidas en el mercado y encontradas en archivos que reproducen caricaturas directamente vinculadas al álbum, debemos replantearnos su atribución actual. Esto también supone plantearnos cambios geográficos e ideológicos y entender el modus operandi de su origen, lo que nos ayuda a resolver las grandes dudas que esta sorprendente obra ha planteado a historiadores y becquerianos.

Gracias a la comparación de las CDV con las ilustraciones de Los Borbones en Pelota, podemos concluir que las acuarelas conservadas en la BNE son una copia posterior de un álbum original no conservado físicamente, del que tan sólo nos han llegado parcialmente las fotografías mencionadas, que resultan claves para resolver una serie de dudas que a lo largo de muchos estudios se habían plantedao.

A través de las reproducciones fotográficas del conjunto original podemos reconocer la mano de diversos artistas barceloneses, como son Eusebi Planas y Tomàs Padró y otros menos hábiles que recurrieron al fotomontaje para realizar sus caricaturas de contenido político. Esta diversidad de autores nos lleva arelacionar la elaboración del álbum con la tradición de una serie de tertulias barcelonesas del siglo XIX como son la Societat Pírica (1842-1858), El Trapecio (1860) o la de la Rebotiga d’en Pitarra (1866-1872). Estas tertulias estaban directamente vinculadas al mundo de la intelectualidad tanto de artistas, literatos, científicos y pequeños burgueses revolucionarios.

La Barcelona revolucionaria del Sexenio sería el contexto idóneo donde se editaría este álbum, realizado -a puerta cerrada, por el contenido pornográfico de algunas ilustraciones- en talleres de artistas o en alguna de las numerosas y reconocidas tertulias como las de Pitarra, Inocenci López, Café Suizo… Estos ambientes republicanos y opuestos a la monarquía moderada nos permitirían comprender la beligerancia antimonárquica que tanto caracteriza este álbum.

Las CDV conservadas obligan también a plantearse la posibilidad de que el álbum original pudiese tener más ilustraciones que las reproducidas en acurale en el ejemplar de la BNE y que fuese un álbum más complejo de lo que se podría pensar en un principio.