Després de la presentació a càrrec de Maria dels Santos García Felguera, Víctor Iniesta Sepúlveda ens va parlar de Tomàs Camarillo, fotògraf de la província de Guadalajara, que ha estat l’objecte d’estudi de la tesi doctoral.
Tomás Camarillo (1879-1954) va néixer a Guadalajara, al si d’una família molt humil, i des de ben petit va haver d’ajudar amb la seva feina al negoci familiar, un estanc. Tot i així, la situació econòmica era molt dolenta, i molt jove va haver de marxar a treballar a Madrid, com a repartidor d’una botiga d’ultramarins. Allí es va trobar com els madrilenys es burlaven de Guadalajara, la seva terra, aleshores un espai rural, empobrit i aïllat. Aquests comentaris pejoratius van ser, anys més tard, el revulsiu perquè aquell alcarreño utilitzés la fotografia i el cinema per reivindicar la riquesa cultural de la seva província i reforçar els vincles identitaris dels seus paisans.
En tornar a Guadalajara, al voltant de 1902, Tomás Camarillo exerceix diversos oficis: escrivint en un jutjat i oficines municipals, va emprendre un negoci de lloguer d’instruments musicals, i finalment va muntar un quiosc de llaminadures en una plaça cèntrica de Guadalajara. A partir d’aquest negoci en muntaria un altre de més entitat, una mena de basar on venia ràdios, material fotogràfic per a aficionats, i material cinematogràfic. Amb aquest material, i amb la seva capacitat de treball i d’autoformació, es va convertir en fotògraf, i va començar a recórrer la província de Guadalajara, plasmant en fotografies la seva riquesa patrimonial, alhora que promocionava i intentava vendre altres productes del seu establiment, com ara ràdio.
Tomás Camarillo va ser un fotògraf amateur autodidacte, emprenedor, amb inquietuds culturals i compromès amb la cura del patrimoni. Amb un mètode exhaustiu, va aplegar un gran repertori visual que documentava paisatges, vistes de pobles i béns culturals immobles, mobles i intangibles. Així mateix, es va esforçar a divulgar les seves creacions: va mostrar les seves fotografies en exposicions i publicacions elogiades per la crítica, i va exhibir les seves pel·lícules en projeccions que van entusiasmar el públic. Fins i tot va arribar a muntar un museu amb les seves fotografies de la província, primer a casa seva, i després a la diputació. En aquesta tasca va ser fonamental la seva amistat amb l’historiador Francisco Layna Serrano.
Casa Camarillo. Exposició fotogràfica al domicili del autor, 1944. Centro de Estudios de Castilla-La Mancha, Universidad de Castilla La Mancha.
Recentment, la seva obra, legada a la Diputació Provincial de Guadalajara, s’ha enriquit després de la troballa de més exemplars procedents de la seva col·lecció particular, conformada per vistes estereoscòpiques familiars i de viatges. Conservats després de gairebé cent anys, els seus films i instantànies són testimonis excepcionals d’una herència cultural valuosa, avui oblidada, transformada o desapareguda.
