El fotògraf Agustí Centelles (1909-1985) ha passat a la història com un dels grans fotoperiodistes de la Guerra Civil. Ell representa un llegat recuperat durant la Transició enmig d’un procés de construcció mítica al voltant de la seva figura. Però la seva carrera professional oculta una producció visual ingent i alhora excepcional. Excepcional quan ens aproximem al conjunt d’imatges insòlites des d’un punt de vista històric i fotogràfic que va realitzar mentre estava detingut al camp de concentració de Bram entre el març i el setembre del 1939. Allí va fer centenars de fotografies que constitueixen una aportació única de la visualització de l’exili republicà. Però en contra de tota lògica, el fotògraf no les va incloure quan registrà el contingut del seu arxiu durant la Transició, ni tampoc les va reivindicar de manera explícita en els darrers anys de la seva vida. Quin podria ser el motiu per no fer-les públiques?

Teresa Ferré Panisello és periodista i professora d’Història de la Comunicació i del Periodisme a la UAB i investigadora independent a l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). La seva recerca acadèmica se centra en la fotografia i la propaganda durant el període d’entreguerres, especialment la figura d’Agustí Centelles, sobre qui ha realitzat la seva tesi doctoral, comissariat diverses exposicions i publicat alguns llibres entre els quals el dietari del fotògraf escrit al camp de concentració de Bram. Fa recerca independent per a l’OVQ en els projectes «La imatge velada», que vol recuperar el llegat del fotoperiodisme català des del 1900 al 1939, i «Gràfica anarquista».