Us informem que el dilluns 7 d’abril, a les 18:30, tindrà lloc la Fototertúlia que porta per nom “L’HELIOGRAVAT AL SEGLE XXI” al Pati Llimona.

Anirà a càrrec de Carles Mitjà, fotògraf i heliogravador.

Des de el moment en que la Fotografia es va assentar com una tècnica que permetia la reproducció del que hom anomena la realitat, una de les prioritats va ser la distribució massiva de les imatges, encara que els problemes de permanència en el temps de les còpies generades per mitjans fotoquímics varen frenar aquest desenvolupament. En aquest context, va ser al 1852 que William Henry Fox Talbot enregistrà la primera patent d’un mètode per traslladar la informació fotogràfica d’un calotip positiu a petites incisions en una planxa de metall. Amb les tècniques d’entintat i estampació ja utilitzades des de segles enrere en la pràctica del gravat tradicional, aquesta planxa podia generar un nombre molt gran de còpies lliures dels residus químics propis de les tècniques fotoquímiques, garantint així la seva perdurabilitat en el temps.

L’heliogravat va evolucionar al llarg del segle XX com a tècnica d’impressió d’imatges fotogràfiques tant amb procediments manuals i de curta edició, com en la seva versió industrial, el Rotogravat, per a grans tirades en màquines rotatives. Tot i així, l’aparició d’altres mètodes de còpia fotogràfica i la millora en els sistemes de rentat i eliminació dels residus químics, varen provocar que disminuís el nombre de practicants de forma progressiva fins a gairebé la seva desaparició a partir de 1960. No és fins a la dècada dels vuitanta que es produeix una tornada a la seva pràctica manual.

Amb aquest retorn i ja situats al segle XXI, la incorporació de tecnologies de la imatge digital en algunes etapes del procés ha aportat millores tant en l’execució de la tècnica com en la qualitat dels resultats obtinguts. En aquesta tertúlia, CARLES MITJÀ presentarà una anàlisi en tres etapes. La primera, un breu repàs històric. En la segona es parlarà de l’evolució des de finals del segle XIX i durant tot el segle XX. Finalment, es comentaran els reptes que la desaparició d’alguns productes provoca per a la continuïtat en el present segle XXI. També, en aquest mateix context, es mostraran els avantatges que pot aportar la hibridació del mètode amb l’us combinat de tecnologies fotoquímica i digital.

Us hi esperem!